Àngel Igelmo

àngel igelmo adia edicions

Palma, 1983

Llonguet de cultura urbana afectat per la ruralitat illenca en declivi que assimilà, com la llengua catalana, gràcies a l’Escola Pública de Pràctiques dels anys 80 i 90. De família complexa (unió de xuetes comerciants i obrers cantàbrics), la seva formació acadèmica va abocada a les ciències, amb etapa obligatòria a la politècnica de Barcelona. Però el vent gira i allà s’inicia la desfeta, la poesia i el carrer.

L’altre Àngel que neix es desvia de la indústria cap a l’agricultura, de Barcelona a l’estranger, del pensament iniciàtic a la poètica del pensament. I edita Solell (La Cantàrida, 2009). Participa a revistes i artefactes literaris diversos (Pèl Capell, Frit de matances, Revista Oc…), apareix a algunes antologies (Pedra Foguera, Antologia de joves narradors de Mallorca, Poetes emprenyats…), esdevenint un més dels satèlits del grup de poesia Pèl Capell i de la seva revista. I descobreix, així com abans havia descobert la botànica o la mecànica de bicicletes, descobreix el fabulós món de la traducció. Tradueix alguns poetes serbis, participa a traduccions col·lectives de poetes croats i quebequesos, s’emmiralla amb els francòfons Serge Pey i Aimé Césaire, coordina la publicació d’una mostra de joves poetes occitans… mentre segueix fent el seu hort, cada vegada més gran, ara a França. I publica el seu segon llibre, Els treballs i els dies (AdiA edicions, 2013), on es confirma el seu formalisme (paradoxalment lliure) carregat de contingut: de la ràbia al sexe, del poble a l’estrangeritat, de les revelacions als mètodes tot passant per l’escriptura. Poesia de l’alteritat o de l’apocalipsi. Poesia en qualsevol cas.

×
×

Cart