Antoni Clapés

antoni clapés adia edicions

Sabadell, 1948

Vaig néixer a Sabadell al 1948 i visc a Barcelona des de fa molts anys. Vaig estudiar Ciències Econòmiques perquè pensava que des del coneixement dels mecanismes del poder real podria incidir en el món (de seguida vaig entendre que m’havia equivocat). Des d’aleshores fins fa dos anys he treballat de forma continuada com a consultor en la indústria informàtica; aquest guanyapà em va permetre pagar-me els estudis, i ser prou independent per tirar endavant projectes vinculats amb la poesia: la llibreria Els dies (1976-1986), Les edicions dels dies (1981 – 1986) i Cafè Central (des de 1989).

Però el gran deler de la meva vida —la gran passió— ha estat la poesia. Escriure, traduir; i editar i difondre la poesia dels altres… Si les dues primeres tasques s’associen a la meva vida intel·lectual, les altres dues representen la pura acció, l’intent d’encomanar aquest virus contagiós.

Vaig començar a escriure poesia a quinze anys, amb l’ermetismo i l’informalisme abstracte com a telons de fons —aquest fet biogràfic crec que deu ajudar a entendre la meva escriptura. Després van arribar Riba, Guillén, Rilke, Jaccottet, Jabès, Hölderlin, Leopardi, Valente, John Cage, Wang-Wei… i Francesc garriga. Ells, i molts més que em deixo, m’han acabat de perfer. També he reflexionat sobre el llenguatge i la poesia en dues exposicions: La casa de l’ésser? (Vic, 1999) i D’estar a estar (Girona, 2008); i en infinites ressenyes, pròlegs i presentacions.

Em sembla que escric poesia tothora: acostumo a dur sempre una llibreta a sobre, i anoto paraules, idees, imatges, que després donaran lloc —o no— a poemes. Treballo més eliminant que no pas afegint: el deleàtur és el signe que faig servir més. La poesia és sempre una experiència personal: una experiència lingüística, sobretot. Aquell fil invisible que podria agarbonar els poetes citats. I és també la dimensió darrera per a totes aquelles coses que no poden ser dites altrament: una activitat que tracta de sotjar l’espai d’allò indicible.

Traduir ha estat una forma d’aproximar-me a poètiques que estimava, per llegir-les més i millor. I per anostrar-les.

Les meves aficions són passejar i llegir. I escoltar música del renaixement i del barroc.

×
×

Cart