Carles M. Sanuy

carles sanuy adia edicions

Balaguer, 1959

Temprar el vers. Acerar-lo. Desproveir-lo de tot allò que li és accessori o prescindible. Despullar-lo fins als ossos. Que no en quedi sinó una essència primigènia, una ària. Potser només una aroma a penes suggerida, un eco somort de paraula no dita. Una absència.

I així uns quants títols: Història circular (Columna, 1989), El vast desert –Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona 1990– (Ed. Subcutànies, 1991), Jardins d’Al Balaqí  (Columna, 1997), Ballo in maschera (Editorial Milenio, 2000), De les llacunes ermes (CCG Edicions, 2007) i Les ciutats i els homes (Labreu, 2009).

Entremig, feines diverses –periodista, comunicador corporatiu, estudis econòmics,  dinamitzador  i gestor cultural…– algunes plaquettes i carpetes d’autor- i col·laboracions amb artistes diversos. Des de Benet Rossell o Josep Guinovart fins a Toti Soler, per citar-ne alguns.

×
×

Cart