David Jiménez i Cot

Sant Celoni, 1987

Vaig néixer esperitat un maig florit, entre el silenci d’unes aigües trencades i el paladeig primer de l’amniòtica carronya d’aquest món. Sobreviure a l’escomesa em fou triomf i tarannà; desafiament i positura del viure habituals; fortuna i xamba que mai més m’han descurat.

Lector avorrit a l’escola, les primeres incursions en el món líric són fruit de pare sastre, músic i versaire autodidacte. De formació filològica grecollatina i catalana, contraresto la immoderació poètica amb la passió per la lingüística, les ciències naturals, el pensament i el món del videojoc d’aventures com a artefacte artístic i patrimoni cultural.

El meu primer assaig acadèmic fou Com escriure poesia. Els mecanismes de la poètica i la seva comprensió figurativa (Malhivern, 2006); seguit dels llibres de poesia Rellotge de Sorra (Tarafa Editora, 2007), L’escata i el vers (Pagès Editors, 2012) i Moren els déus (AdiA Edicions, 2022). En l’àmbit narratiu, em vaig iniciar en la literatura infantil amb la novel·la El País d’Orellaendins (Editorial Germania, 2013). I com a curador, he tingut el privilegi de dur a terme les obres completes antologitzades S’acosta el mar (Edicions 3i4, 2010) i Llum a l’arsenal (Lleonard Muntaner, 2017), dels poetes Carles Duarte i Lluís Calvo respectivament.

He sentit dir que la meva poesia burxa en les ferides, que estampilla cicatrius que sovint sembla que provinguin dels averns més personals, amb un to sempre al límit del verí i l’extinció, del dramatisme i la part més oculta de l’ésser humà, com si el poema fos la confessió d’un abisme horrorós que cal desvetllar a poc a poc.

El meu credo maleït és el culte a la felicitat. La lluita acarnissada contra els adveniments infortunats i, davant de cada derrota, l’acceptació de grat de tot el que és inevitablement irresoluble.

×
×

Cart