Eduard Sanahuja

eduard sanahuja adia edicions

Barcelona, 1953

Vaig néixer a Barcelona el 20 de març de 1953. Suposo que la dolçor del meu caràcter és deguda a la proximitat del mar i a la meva alimentació, l’ingredient bàsic de la qual són les olives. Encara sóc professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, però espero poder-me instal·lar definitivament a la Colònia de Sant Pere d’Artà, per tenir més a prop el mar i els ametllers.

Només escric poesia. Fins ara he publicat El gos del Galiot, Mirador, Doble joc, En defensa pròpia, Compàs d’espera i El llançador d’espases. També he estat inclòs en un parell d’antologies: Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001) i 20 del XX. Poetas catalanes (Monterrey, 2013). Com a traductor, he traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià. Edicions 62, Barcelona, 1992) i Capsa d’escats (Servei de Publicacions UAB, Barcelona, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.

Vaig córrer l’aventura de fundar, amb Jordi Virallonga l’any 1989, l’Aula de Poesia de Barcelona. Viure molts anys intensament per la poesia m’ha proporcionat, entre altres, la satisfacció de conèixer molts poetes, gent malalta com jo, i de guanyar un munt d’amigues i d’amics.

La meva millor virtut és la paciència. Entenc la poesia com una forma de resistència, en la qual, com passa amb el vol dels bumerangs, importa molt més la tornada que l’anada. Procuro escriure poc, perquè en el món actual sobren discursos.

×
×

Cart