Esteve Plantada

esteve plantada adia edicions

Granollers, 1979

Vaig néixer a Granollers l’any 1979. Malgrat que no eren els turons de Mulholland Drive ni un barri d’Astoria (Oregón), em va agradar tant que vaig decidir quedar-m’hi, a mig camí de la perifèria i de l’inhòspit. En aquell reducte vaig aprendre a festejar, a llegir i a meravellar-me.

Vaig publicar el meu primer llibre l’any 1997, A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997), guanyador del premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. Després seguiren altres temptatives, que han marcat un camí fins arribar a l’assumpció d’uns referents i d’una veu fidel a la pròpia necessitat, entre les que destaquen l’artefacte d’udols escrit a sis mans d’Els Llops (2009) i Temporari (2006). Els meus poemes han estat inclosos en diverses antologies, com ara Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Setzevents, 2011) o Poésie catalane: le voix ne dorment jamais (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010).

Treballo parlant de cultura a Nació Digital i he exercit la crítica literària i cinematogràfica en mitjans com El Punt Avui, Núvol i en les revistes Barcelona Metropolis, Caràcters i Poetari. També vaig ser codirector de la revista The Barcelona Review. Actualment, sóc un dels editors suïcides d’Edicions Terrícola, programo el cicle Versos Lliures i sóc membre del grup de pop irònic Els Nens Eutròfics.

Lector voraç, melòman i cinèfil, la meva poesia busseja pels tombants d’influències amb nom propi: Jim Jarmusch, Takeshi Miike, Wes Anderson, David Lynch, Spike Jonze, Wilco, David Bowie, Aldan Berg, Cormac Mccarthy, Donald Ray Pollock, Anselm Kieffer o Perejaume. Murs endins, gaudeix de l’esclat i del temps de glòria que viu la poesia catalana, flama viva en recitals, i de pòsit enlluernador pel que fa a un ric món editorial i de publicacions diverses. La poesia és un ring on juguem a esbatussar-nos, on portar al límit la paraula on mirem de fit a fit els estímuls que volem conquerir. Perquè escriure vindria a ser una obstinació, una manera de cavar immensitats que desconeixem, l’esclat de la força centrífuga d’uns mots ebris i en allau permanent.

×
×

Cart