Guillem Gavaldà

guillem gavaldà adia edicions

Cerdanyola del Vallès, 1997

Febrer, així d’esmús, em llesca el cordó umbilical el 1997. Esmús, rom i espuntat és com neixo; ni em sé cerdanyolenc ni tampoc em sé les Guilleries, ni mai he tingut cap mitjó aparellat. Ni vull ni pretenc circumscriure’m. Jo només conec que la meva barba és policroma.

Llavors creixo brut i embriac: desmembrant-me de matinada entre la son i la poesia. Em perforo l’orella amb agulla i em deixo péixer per Caravaggio, Gentileschi i Corregio amb el voyeurisme d’uns ulls afamats. Faig Estudis Clàssics a la Universitat Autònoma de Barcelona. I aleshores afloren Arquíloc, Safo de Lesbos, Homer, Aligheri, la Mattina d’Ungaretti i Blai Bonet. La potència d’Andreu Vidal i l’escalf de l’antiga tragèdia grega. I el meu cos saliva comparant la literatura arcaica amb els textos bíblics.

És l’any 2016 quan neix Fam Bruta (AdiA Edicions – LaBreu Edicions – Cafè Central), el meu primer poemari, guardonat amb el Premi Francesc Garriga, i l’any 2017 sóc premiat amb el Miquel Bauçà de Felanitx amb la meva segona obra poètica, Brànquies.

Tot crear, segons jo, escalaborna. I tot és crear. Doncs la paraula fendeix, esmussa, a tall de violència.

×
×

Cart