Jaume C. Pons Alorda

jaume pons alorda adia edicions

Caimari, 1984

Vaig néixer a Caimari “entre gemecs i oliveres” dia 22 de novembre del 1984 i crec fermament en l’exaltació com a forma de vida. Sóc un incontinent eufòric, Míster Èpic and Majèstic, el meu títol nobiliari és Lord Alorda. Faig classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i visc a Vilafranca del Penedès amb la meva companya, la poeta Anna Gual, i la nostra filla, Lisa.

La meva formació en Filologia Anglesa a la UIB m’ha permès traduir al català Walt Whitman, Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop o William Blake.

A les mans un bon grapat de premis que em feien il·lusió guanyar: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi de Narrativa Pare Colom, el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler o el Premi Cavall Verd Rafel Jaume en dues ocasions, entre d’altres.

He col·laborat assíduament amb el cantautor Dídac Rocher i amb els artistes plàstics Cristòfol Pons, Albert Pinya i Tomeu Estelrich. Sóc codirector de les col·leccions de narrativa Debiaix i Artificium amb Maria Muntaner per a Lleonard Muntaner, Editor. Sóc devot d’Honoré de Balzac, Nikos Kazantzakis, Pier Paolo Pasolini i Iris Murdoch.

Vaig formar part del col·lectiu i de la revista Pèl Capell i de l’antologia Pedra foguera. Obra meva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües, les darreres el grec i l’italià. Escric habitualment per al Setmanari El Temps, Lletres Bàrbares, La Veu dels Llibres i Ara Balears, i col·labor amb el podcast literari L’Illa de Maians. Sóc fàcil de localitzar a les xarxes, propagant lectures i passions, i entre les pàgines dels meus llibres. Sempre estic escrivint: poesia, narrativa, assaig… Ara mateix estic ficat en més poemaris, Les cendres de Pasolini i Meta; un volum de contes, Escola d’energia; i la novel·la que segellarà la trilogia, Matances. Amb Mil súmmums ja són 17 els poemaris publicats. En vendran molts més. I no és una amenaça, és una profecia.

×
×

Cart