Joan Pons

joan pons adia edicions

Ferreries, 1960

Vaig néixer a Ferreries, un poblet del centre de Menorca, el 25 de desembre de 1960. El meu avi patern era glosador de glosa escrita, sereno i fosser. La meva primera i única connexió familiar amb la literatura és aquesta. Vaig fer el recorregut escolar habitual: ca ses monges i col·legi nacional. Vaig créixer en una dictadura carregada de morts, exiliats, represaliats, espantats, humiliats. Era feliç. Vam tenir l’oportunitat de viure les edats de l’home. Caçàvem, recol·lectàvem, nedàvem, lluitàvem, robàvem, maltractàvem, jugàvem a futbol. La que em va agradar més va ser l’Edat del Coure. Als dotze anys em van enviar d’intern a Ciutadella. Va suposar un trenc que em va permetre conèixer una altra manera de ser, de viure i, sobretot, un altre accent. Un moment clau va ser la projecció de la pel·lícula Yellow Submarine, que havia estat estrenada l’any 1968, al cinema de l’escola. Una altra aportació personal dels salesians va ser les sessions de lectura lliure. El meu primer ofici va ser el de manobre. Les cases es construeixen a partir dels fonaments. Vaig fer el servei militar. De soldat vaig escriure el meu primer relat. En castellà. Vaig descobrir l’amor. Un miracle. Vaig descobrir la vocació. Un segon miracle relacionat amb el primer. El nou trenc va ser anar a viure a Barcelona per estudiar Filologia Catalana a la UB. Professors excel·lents. Sebastià Serrano, Lola Badia, Enric Bou, Jordi Llovet. Vida excitant i dura. Poc temps després, vaig publicar el primer llibre: No cregui el que diuen de mi (Columna, 1991). Després d’aquest recull de relats vaig publicar la primera novel·la: Nàufrags (Columna, 1993) que havia guanyat el premi Joan Ramis i Ramis. A Proa vaig treure El laberint de les girafes (1999) que va ser considerat un dels millors llibres de narrativa del segle XX per la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 vaig publicar Remant cap al sol (Premi Joaquim Ruyra) i el segon recull de narracions Homes sols (Proa). L’any 2005 vaig treure Sorra a les sabates (La Magrana RBA, 2005) que va ser elegit un dels tres millors llibres de l’any pel jurat del premi Salambó. A la mateixa editorial vaig publicar un any després Barba-rossa que ha estat traduïda al rus i inclosa a l’antologia de la literatura catalana feta per Nina Avrova per a la revista de Moscou Innostranaia Literatura. L’any 2010 va aparèixer Gossos de pluja (premi Pollença) a l’editorial El Gall Editor i La casa de gel (premi Ciutat d’Alzira) a Bromera. El 2013 va sortir l’àlbum il·lustrat Punxaguda a SD Edicions. L’illa dels arbres vençuts és el meu primer llibre de poesia.

Els ocells, els esports, la lectura, l’art contemporani, la música dels anys setanta, l’òpera, els amics, les illes, la meva família, viatjar i la mar… són algunes de les aficions que ara em vénen al cap.

×
×

Cart