Jordi Valls

jordi valls adia edicions

Santa Coloma de Gramenet, 1970

Sóc de Santa Coloma de Gramenet, tot i que vaig néixer a Barcelona, al barri de Sant Andreu el 1970. El meu àmbit d’escriptura és el Barcelonès Nord i la ciutat de Barcelona. Vaig estudiar fins a fer el servei militar a Ceuta, on vaig llegir intensament Jacint Verdaguer a les garites del Monte Hacho, tot plegat una de les experiències més estranyes de la meva vida.

He d’agrair la possibilitat de desenvolupar la meva vocació de poeta sobretot a la Línia 1 del metro, la vermella, que em portava i em tornava cada dia a la desapareguda llibreria Catalònia, alternant les dues parades d’Urquinaona i Catalunya. La Catalònia ha estat la meva universitat literària, on els mestres han estat els clients, alguns d’il·lustres com Josep Miracle, Josep Romeu, Mercedes Salisachs, Joan Perucho, Màrius Sampere, Ovidi Montllor, Enric Badosa, etc. En els meus orígens d’escriptor vaig formar part de l’AJELC, on vaig passar grates estones a l’Ateneu Barcelonès pujant i baixant per un ascensor de fusta antic desafiant la gravetat, com en el meu cas, que vaig prendre responsabilitats de secretari i president de l’entitat. Actualment formo part de l’AELC i el PEN Club Català.

Els primers llibres són fruit dels premis literaris: D’on neixen les penombres (Columna, 1995 – Premi Martí Dot), Natura morta (Columna, 1998 – Premi Vila de Martorell), Oratori (3i4, 2001 – Premi Senyoriu d’Ausiàs March), La mel d’Aristeu (Aguaclara, 2003 – Premi Gorgos), La mà de batre (Caixabank, 2005 – Premi Grandalla de Poesia, Andorra). No he estat mai fidel a un corrent literari concret, l’estil és el caràcter del poeta.

L’any 2006 vaig guanyar els Jocs Florals amb el llibre Violència gratuïta i em van proclamar “Poeta de la Ciutat”; durant un any vaig fer moltes activitats en biblioteques, llibreries i centres cívics de Barcelona. D’aquella experiència en guardo un grat record.

L’any següent, amb el poeta Lluís Calvo vaig compartir una experiència inusual i molt estimulant, vam escriure un llibre a quatre mans, Última oda a Barcelona. El llibre parteix d’unes experiències compartides a partir de passejades triades de passatges emblemàtics de la Barcelona no oficial. A la presó Model vam tenir, en Lluís i jo, el millor públic del món.

També en paral·lel vaig escriure un Retrat de Montserrat Abelló per l’AELC, 2009.

Després han vingut els següent poemaris publicats: Felix orbe (Ed. Denes), Ni un pam de net al tancat dels ànecs (El Pont del Petroli), i, el meu darrer llibre publicat, MAL (Ed. Meteora), amb un pròleg imponent de Vinyet Panyella: “Jordi Valls: de la poètica del Barcelonès Nord a la poesia moral com a mirall líric”, el llibre ha estat traduït i publicat al castellà i a l’italià. I també el 2015 L’illa misteriosa arran d’haver guanyat el Premi Rosa Leveroni de Cadaqués el 2014.

Mite, vida i poesia van lligats a la meva manera d’entendre el món. La meva mirada deu molt a Fellini. El Mediterrani és el meu origen inevitable i m’hi aboco a pleret, des de la meva realitat que és la del paisatge humà de Santa Coloma de Gramenet amb les vivències de joventut i infantesa entre el riu Besòs i el Puig Castellar, el mercat del Fondo i l’Església Major, entre el Pont del Petroli i Montigalà, entre les tres torres de la Tèrmica i la pedrera de Montcada, que han marcat la meva manera d’enfocar la poesia, sobretot a partir del coneixement i la influència directa de Màrius Sampere, un poeta que no deixa mai de sorprendre’m.

×
×

Cart