Maria Isern

maria isern adia edicions

Vic, 1994

Des que en té memòria va viure creient que l’os del canell era un bony que aniria creixent fins a matar-la. Als set anys li van dir que d’allò no es moriria, tot i que encara ara té la necessitat de trobar bonys arreu. Als setze va descobrir Víctor Català, i la febre per llegir la va portar, un any més tard, a Barcelona, on comença el grau d’Estudis Literaris. Allà llegeix Foster Wallace, s’obsessiona amb la pintura de Max Ernst i els rizomes de Deleuze. Buscant-los un lloc a tots sense renunciar a la pressió dels bonys decideix fer el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Paral·lelament també participa en projectes del món audiovisual i col·labora amb la revista Caràcters.

×
×

Cart