Miquel Àngel Riera

Manacor, 1930—Palma, 1996

Poeta i narrador manacorí. Tot i que es coneix obra primerenca en castellà, podem dir que la seva obra aplega un conjunt de set poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus en català. Es va a donar a conèixer el 1965 amb Poemes a Nai. Entre 1969 i 1970 escriu Biografia, que no es publica fins el 1974, Poemes de l’enyorament (1972), La bellesa de l’home (premi Joan Alcover 1974, publicat el 1979), Paràbola i clam de la cosa humana (1974), Llibre de benaventurances (1980) i El pis de la badia (1992).

En narrativa, el 1971 escriu Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), la seva primera novel·la, i dos anys més tard acaba Morir quan cal (1974; premis Sant Jordi 1973 i Serra d’Or 1975). Després apareixen L’endemà de mai (1978; Premi Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana 1979), Panorama amb dona (1983; premi Serra d’Or 1984), Els déus inaccessibles (1987) i Illa Flaubert (1990; premis Josep Pla 1990 i Ciutat de Barcelona) i els relats La rara anatomia dels centaures (1979) i Crònica lasciva d’una decadència (1995).

Ha rebut reconeixements públics institucionals, com la Creu de Sant Jordi (1989). L’any 1971 crea la col·lecció de poesia «El Turó» i el 1979 dirigeix la nova col·lecció «Tià de Sa Real».

×
×

Senalla