Pere Vilanova

pere vilanova adia edicions

Barcelona, 1988

Vaig néixer a Barcelona un migdia de finals de novembre de l’any 1988. Des d’aleshores, he anat creixent i nodrint-me d’experiències, amb un bon grapat d’equivocacions i, en algunes ocasions, amb ’assoliment d’alguns encerts. Des de ben petit, he trobat en la música i en la literatura una forma de relatar vivències, de narrar atmosferes i d’alliberar el niu dels esperits. Des que vaig començar a escriure i a fer cançons, aviat farà prop de vint anys, crec que la meva poesia i la meva música han buscat sempre això, venir de l’interior per habitar indrets inexplorats del món extern, identificar nous paisatges i sensacions, desxifrar el fullatge i interrogar l’ànima.

Com a poeta he escrit diversos reculls i he col·laborat en alguns mitjans. Entre els llibres que he aconseguit treure a la lum hi destaco Les arrels impossibles (Ploion Editors, 2009) Korenlei. Les tres estacions (Curbet Edicions, 2014) i L’oracle del drac. El llibre dels canvis (Editorial Fonoll, 2016).

Per altra banda, com a músic he aconseguit publicar una desena de discos tant acompanyat d’una banda com plenament acústics entre els quals he de destacar Una magrana d’astres (Curbet Edicions, 2012), Les tres estacions (RHRN, DiscMedi/Blau, 2014), L’Encanteri (KUB, 2015) o Lu (Aviram, 2017). Acostumo a cantar en català, anglès i francès i he musicats autors com William Shakespeare, J.V. Foix, Joan Vinyoli o John Donne, entre molts d’altres. Amb la meva música i les meves cançons he tingut la gran sort d’haver pogut fer concerts a països on ha vingut gent a escoltar-me, com ara Bèlgica, Lituània o Taiwan.

Finalment, el 2015 també vaig fer de traductor d’una selecció de poesia d’Arthur Rimbaud per a la col·lecció Bèsties d’Edicions Poncianes. Vaig anomenar la selecció 10 poemes somiats per a l’infern.

M’agrada el cinema, córrer, el bon vi i la bona conversa, la recerca de restaurants ocults i tenir cura de la meva filla Melian i de la meva dona Huan a qui estimo amb orgull. Tinc tendència a distreure’m, a replegar-me quan convé i a expandir-me cap a l’excés quan percebo que puc adquirir noves experiències. M’alimento sempre de viatges.

×
×

Cart