el ball de les estornelles muriel villanueva adia

El ball de les estornelles

Muriel Villanueva

Premi Antoni Vidal Ferrando 2020

2020
Llimona verda #12
Rústica, 140 pàgines
ISBN 9788412008395

PVP 16,00€

muriel villanueva adia
Muriel Villanueva

Unes vides sacsejades des dels fonaments de la parella i del ser. La maternitat com a explosiu amb metralla. Preguntes essencials amb què s’enfronten, alhora, filla i neta. Les protagonistes, perdudes en un món ple d’incerteses i malentesos, fan d’aquesta narració textualista -entre lírica i teatral- i amb molts registres, un camí d’experimentació cap al límit de l’abisme, l’espera sinuosa cap a la tragèdia que a tots ens arriba tard o d’hora.

UN TAST

Mare,

Com que sé que et fa gràcia el rotllo retro, t’escric en uns fulls que faig servir per escriure a la iaia. Després dono la carta al gat perquè te la faci arribar. És més lent que el paraigua però suposo que t’agradarà el detall.

És per informar-te que, si vols, pots venir a veure els teus nets. Hi ha establertes visites per a avis un cop cada dos mesos. Pots fer nit a l’hostal de sempre, que queda fora de la urbanització i no s’ha vist afectat per les expropiacions. A més, ara només tinc una cel·la amb un catre de metre i mig, on dormo amb els dos nens. Armaris i prestatges amb la roba de tots tres, joguines, la gandula del nadó, llibres infantils i alguna novel·la per a mi, això és tot, però és una cambra atapeïda i serà millor que quan vinguis ens vegem en els espais comuns.

Sento no haver-t’hi convidat abans; m’estava aclimatant al canvi. Tu no ho saps, perquè ets filla única, com jo, però això de tenir un segon és… Bé, ja veus com he acabat, que alguna cosa et deu haver dit el teu gat negre.

Doncs res, que si vols t’esperem per la desena lluna. La nena se n’alegrarà.

[capítol 6]

Somio que el frenet labial superior se m’hipertrofia i se’m fica entre les dues incisives. De parlar, me l’arrenco sense voler, i se’m queda allà, instal·lat entre les dents. Quan faig per treureme’l, estiro, estiro, me l’extrec de la boca, però llavors m’adono que el que tinc a la mà és la meva llengua, sencera, fins a les papil·les de l’amarg, fins a l’arrel. Llavors, abans d’anar a explicar- ho al meu home, amb la llengua a la mà, faig pràctiques de parla només amb cordes vocals, dents i llavis, i escolto si em faig entendre i em sembla que una mica sí, o no gaire, però ell m’entendrà, ell sí que m’entendrà. Hi vaig i l’hi explico i ell flipa, flipa molt. També li dic que això ha de ser la típica cosa que està passant dins un somni perquè la realitat no pot ser tan horrible.

Aleshores ens petonegem, molt, ell a sobre meu, i em surt barba, una barba idèntica a la seva, bruna i suau, que no punxa, i li dic mira, amor, que ara em surt barba, i ell em diu tranquil·la, que això segur que també és un somni.

[capítol 9]

×
×

Senalla