Els ponts de l’autopista

Miquel Cardell

 

2020
Ossos de sol #54
Rústica, 88 pàgines
ISBN 9788412220636

PVP 12,00€

Miquel Cardell

Tracta, pot ser, de la pèrdua, la fragilitat, la fugacitat, i de la voluntat de trobar una forma de habitar-les, de viure. De la tristesa i la fascinació, de la constatació i la imaginació. Amb els peus al trespol d’una parla que m’és la forma natural de començar a dir, dialectal per convicció i pertinença a una veu que s’esflora.

Transita per paisatges del migjorn de l’illa i per escenaris d’indrets ben diferents; on habiten personatges ben diversos i es mou per perspectives que van del més quotidià a les consideracions de la física o l’astronomia. Conscient de ser fruit d’una època ben concreta, de crisis acumulades.

Inclou homenatges o referències a autors i obres que he anat incorporant a la meva visió del mon, i, de manera molt especial, ha acabat retent homenatge a músics i músiques que m’han tocat.

UN TAST

De nit agranes,
quan tanquen els teatres,
baleigs de música.

A les pantalles
canten aucells de plàstic
cançons tudades.

Crides l’aurora
i els dits daurats li lliguen
baules de ferro.

Per dins la boira
d’un país sense rostre
corren ciclistes.

Sembres dins llaunes
pinyols de calladura
per si cridaven.

Pàtria

La meva pàtria és un pany de paret
de pedra seca o de marès
mig esbucat
que no va enlloc ni tanca res,
tallat pel solc de l’autopista.

Té un cel blau amb quatre niguls blancs
a mig pintar sobre un gap cal·ligràfic
i un crit d’esprai antic que molts pocs recordam,
entre el fasser menjat d’escarabats
i el derelicte ametlerar.

Aturonat sobre el talús,
el mir un breu, fugaç, moment
cada matí,
quan pas cap a la feina a més de cent.

×
×

Senalla