Tracta, pot ser, de la pèrdua, la fragilitat, la fugacitat, i de la voluntat de trobar una forma de habitar-les, de viure. De la tristesa i la fascinació, de la constatació i la imaginació. Amb els peus al trespol d’una parla que m’és la forma natural de començar a dir, dialectal per convicció i pertinença a una veu que s’esflora.

Transita per paisatges del migjorn de l’illa i per escenaris d’indrets ben diferents; on habiten personatges ben diversos i es mou per perspectives que van del més quotidià a les consideracions de la física o l’astronomia. Conscient de ser fruit d’una època ben concreta, de crisis acumulades.

Inclou homenatges o referències a autors i obres que he anat incorporant a la meva visió del mon, i, de manera molt especial, ha acabat retent homenatge a músics i músiques que m’han tocat.