AdiA Edicions | Novenaris

Novenaris

Remo Fasani

Traducció d’Antoni Clapés
Epíleg de Maria Pertile

2020
Ossos de sol #49
Rústica, 136 pàgines
ISBN 9788412008333

PVP 15,00€

Els Novenaris van ser escrits a l’estiu del 2000 a Sils Maria i són, entre els llibres de Fasani, una construcció única: un aplec de noranta-nou estrofes, cadascuna de nou versos de nou síl·labes lliures, segons la pròpia definició de Fasani que significa, en termes d’art poètica i d’orfebreria mètrica, un vertigen. Com en tot el que Fasani va escriure, el vertigen és mesurat i forma part de l’harmonia de la singular veu del poeta, que de fet qualifica el vers dels Novenaris com a «lliure», versos de nou síl·labes (enneasíl·labs) lliures, definició mètrica molt coratjosa per aquell que s’aventuri en l’estudi de les formes mètriques codificades.

fragment de l’epíleg de Maria Pertile

10.

La Terra brucia, se ne va
in fumo e cenere, e si lascia
indietro un nulla desolato,
esterrefatto… Brucia oggi,
non bruciava nei tempi andati.
O se mai c’era chi attentava
al suo respiro, alla sua vita
di piante e d’animali, al tutto:
quello era un uomo di sventura.

10.

La Terra crema, s’esvaneix
en fum i cendra: rere seu
un no res de destrucció
i estremiment… Crema avui,
però abans no cremava pas.
I si algú atemptava contra
el seu respir, la seva vida
vegetal, animal, o tot:
aquest era un desgraciat.

35.

Tra pioggia e sole esita oggi
la giornata; né quasi importa
chi vincerà. Il sole è buono,
buona la pioggia. L’importante
è questo essere tra i due
e questo moto verso l’uno
o l’altra. Non lo stare fermo,
l’indifferente soprastare,
inutile nebbia del mondo.

35.

Entre pluja i sol dubta avui
la jornada; quasi no importa
qui guanyarà. El sol és bo,
bona la pluja. L’important
és aquest ésser rere seu,
aquest moviment cap a l’una
i l’altra. No l’estar quiet,
la indiferent hegemonia:
la inútil boirina del món.