Quadern de verdor

Philippe Jaccottet

Traducció d’Antoni Clapés

2021
Ossos de sol #57
Rústica, 124 pàgines
ISBN 9788412220674

PVP 15,00€

Philippe Jaccottet

Jaccottet, a propòsit d’aquest llibre, escriví: «Quadern de verdor és una obra, per la forma, una mica diferent de les precedents. En comptes de reservar certes notes per a una eventual continuació de La Semaison, les vaig integrar en el llibre al costat de proses de descripció o de reflexió i de poemes que són gairebé continuacions de fragments. És doncs una agrupació de registres una mica diferents però, com que els temes ens són del tot propers, em va semblar legítim reunir-los. El títol indica aquesta legítima llibertat».

fragment de la nota a la traducció d’Antoni Clapés

UN TAST
Cahier de verdure
 
[…]
 
Cette combe verte, sans fleurs et sans oiseaux, suspendue, cette espèce de terrasse verte, au-dessus de laquelle passent les nuages rapides surgis comme des troupeaux du gouffre invisible et froid creusé derrière, ces pâturages où il n’y a plus de bétail depuis longtemps.
 
Dans la lumière brillante qui, à contre-jour, s’embrume, cette sorte de hamac d’herbe, l’air vif dans les hauteurs et doux près du sol, la bergerie d’ivoire usé comme une lampe restée allumée en plein jour, comme la lune, justement, que l’on devine, le sein laiteux.
 
Allez encore vers ces laces de montagne qui sont comme des prés changés en émeraudes. Peut-être n’y boira-t-on plus, peut-être est-ce pour cela qu’on les voit maintenant. Il y a des émeraudes dans la montagne comme on y croise des bêtes fuyantes. Et le printemps est poussière lumineuse.
 
[fragment]
Quadern de verdor
 
[…]
 
Aquesta coma verda, sense flors ni ocells, aquesta espècie de terrassa verda, suspesa, per damunt de la qual passen núvols ràpids que irrompen com uns ramats de l’abisme invisible i fred cavat al darrere, aquestes pastures on ja fa temps que no hi ha bestiar.
 
En la llum brillant que s’emboira a contraclaror, aquesta mena d’hamaca d’herba, l’aire viu a les altures i dolç arran de terra, la pleta de vori gastat com una llàntia que s’hagués quedat encesa a ple dia, com la lluna que, justament, descobrim amb el seu pit lletós.
 
Aneu encara vers aquests llacs de muntanya que són com prats transformats en maragdes. Potser ja no hi beurem mai més, potser és per això que ara els veiem. Hi ha maragdes a la muntanya, de la mateixa manera que ens creuem amb bèsties fugisseres. I la primavera és pols lluminosa.
[fragment]
×
×

Cart