VI

Dus tot el dolor del temps
imprès en les línies de la mà,
               caminant.

A la vella sendera
no hi trobaràs remeis
tan sols àngels invisibles
que barren el pas, a sol ponent.

La llum retalla el serrat d’enllà —
               reprodueix el so del pensament.

(I quina deu ser l’onomatopeia
               del silenci?)